Etiqueta: Article

“Un ral·li per a valents”

Article d’en David Fajula sobre el III Ral·li Fotogràfic de Sant Joan de les Abadesses.

Fa anys vaig sentir a un ex biciclista dir que cada gran volta (Tour, Giro, Vuelta) tenia el seu propi caràcter. Em va semblar una definició preciosa, i vaig pensar que jo hauria d’intentar crear una identitat pròpia per a cada associació o concurs fotogràfic del qual formés part.

Si hagués de definir el de Sant Joan de les Abadesses, diria que és un ral·li fotogràfic per a valents.

Valentes com les empreses que han col·laborat amb nosaltres, algunes establertes a la comarca, d’altres a Madrid. Però totes elles convençudes que la causa valia la pena.

Valents com en Joan Pous, que en lloc d’assegurar un premi menor en alguna categoria, s’ho va jugar tot a la millor sèrie. Va llançar una moneda a l’aire, i va sortir cara. O com en Xevi Vilaregut, que va fer les fotografies amb un sol objectiu i sense zoom. N’hi ha que amb una distància focal fixa fotografien Boston, d’altres, Sant Joan.

Valentes com la Mery o les dues Neus, que es van preparar a consciència el veredicte i van argumentar totes les seves decisions amb comentaris positius. Hi ha poques coses més tristes que passar-te nou hores fent fotos perquè un consell de savis et digui “això no val res”.

Valents com en Pau, que tenia marcada la data al calendari de la nevera, però va prioritzar el partit de Girona. I valentes com la Vinyet, que dissabte alçarà un trofeu que pesa gairebé tant com ella.

I per descomptat, valents com en Lluc, que ens recorden cada dia que no tots els superherois porten capa.

I no, senyora, ahir no jugava el Barcelona.

La resta són megapíxels

Article de David Fajula sobre la xerrada “Dos mesos per terres australs”.

Vaig entrar a formar part d’una associació fotogràfica fa gairebé tretze anys. Amb el temps he intentat definir les accions que hi portem a terme dient que «de fotos en fa tothom, nosaltres fem poble». Amb aquest «poble» em refereixo a la comunitat que ens envolta. La nostra intenció no és tant aprendre a fer fotografies espectaculars com causar un impacte positiu a la societat, ja sigui a escala municipal (exposició Santjoanins) o internacional (Aditum).

L’última mostra d’aquest impacte sobre les vides de persones que no necessàriament saben que és el rang dinàmic o els avantatges de les càmeres de micro quatre terços, la vam veure ahir a Sant Joan de les Abadesses. Després de la magnífica projecció d’en Joan Santaugini sobre la Patagònia, un senyor del públic es va aixecar i amb un marcat accent argentí i els ulls plorosos va dir: «Xo sólo quería felicitarte. Soy de esa región. Ese alambique del refugio lo puse xo. Vine a vivir a Barcelona pero después de diez años vi que eso no era para mí y vine acá (Sant Joan), a las montañas».

Enhorabona Joan per aquest grandíssim premi immaterial. Per al Grup Fotogràfic Abadesses i per a mi té molt més valor que tots els likes d’Instagram que puguem acumular de forma individual o col·lectiva. La fotografia i l’Art són això, són ben bé això: la capacitat d’emocionar a algú amb les nostres obres. De la mateixa manera que ho fa una cançó, una pintura o un llibre. La resta? La resta són megapíxels.

La Llum del Nord

Article escrit per en David Fajula i publicat a l’edició d’estiu 2017 de l’SJA.

Quan estava acabant els meus estudis de Disseny Gràfic, vaig exposar al meu professor de fotografia la meva intenció d’associar-me al Grup Fotogràfic Manlleu. La seva resposta no podia ser més contundent “és el millor que pots fer”. Dotze anys i tres associacions fotogràfiques després, sovint penso amb la sentència de l’Ignasi.
Una associació fotogràfica s’estableix sobre tres potes; la fotografia, l’associacionisme i el territori al qual representa. La primera és lògica i és la principal diferència entre nosaltres i una associació de puntaires. Les altres dues però, ja són més especials. Amb més de quaranta associacions, Sant Joan és un cor cultural i segurament un dels municipis amb més “entitats per càpita” de Catalunya, això ho puc dir objectivament des de l’òptica de qui no ha viscut sempre al poble. No és corporativisme, quan fa una mica més d’un any vam inaugurar l’exposició “Santjoanins” i vaig veure la rebuda que tenia, sabia que l’únic que feia falta perquè hi hagués una associació fotogràfica al poble era que algú ho proposés. Ara, amb el Grup Fotogràfic Abadesses navegant a velocitat de creuer, parem cada quinze dies al Bar el Centre per a acollir nous socis d’arreu de la comarca.
Ben mirat, més que un creuer potser la nostra associació seria més una Arca de Noè, amb una parella de cada espècie. Tenim fotògrafes que destaquen per la seva visió creativa, fotògrafs de natura forjats a base de passar-se hores i hores a la muntanya o als aiguamolls, una corresponsal a Londres i fins i tot un soci que fa una combinació preciosa de macrofotografia de natura amb figuretes de modelisme. Però la nostra missió no és mirar cap a dins i adular les nostres pròpies obres, sinó mirar cap a fora; acollir a aficionats de la fotografia d’arreu de la comarca i projectar Sant Joan al món.
Aquest estiu, quan volteu “per fora el poble” (això inclou des de la Collada de Santigosa fins a l’Antàrtida) compartiu les vostres fotografies amb l’etiqueta #SantjoaninsPelMón i ajudeu-nos a consolidar aquest projecte tan engrescador anomenat Grup Fotogràfic Abadesses, que com totes les associacions del poble, vingueu o no a les reunions, també és vostre. Benvinguts al Temple.